UN BON COMIAT AL MONTSENY

Malauradament ha arribat la hora del comiat massa aviat. Aquesta setmana vaig trobar-me amb la notícia de que el Dani se'n tornava a Sevilla a viure. 

Realment ha estat una setmana trista, ja que el Dani i jo havíem congeniat a la perfecció i sentia la necessitat d'acabar aquest projecte amb ell. 

Abans de que marxés, vaig decidir que volia portar-lo al Montseny, ja que mai havia vist ni tocat neu, així que no ho vaig pensar dos cops i el dia abans de que marxés vam anar-hi. 

Veure com estava d'il·lusionat va fer-me molt feliç. 

Vam agafar el cotxe pel matí i vam anar a comprar uns entrepans per poder dinar i passar el dia allà. 

Abans d'anar a buscar els amics que ens acompanyarien, vaig donar-li un petit regal al Dani per ser ja l'últim dia que podria estar amb ell. 

Com se li van trencar els guants de porter que tenia, vaig regalar-li uns de nous. Vaig creure que seria un bon regal, ja que tota cosa que estigui relacionada amb l'esport li encanta. 

De camí al Montseny. vam començar a veure neu pels voltants de la carretera, així que corrents ens vam parar perquè el Dani pogués tocar-la i jugar amb ella. Vaig emportar-me una de boles de neu! Va ser molt divertit, ell estava molt content i jo també, ja que havia aconseguit el què m'havia proposat. 

Després d'això, vam seguir pujant fins arribar a un pàrquing on vam poder deixar el cotxe i seguir la ruta caminant. 

Durant el camí hi havia molt de fang i el Dani va quedar-se enfonsat dins. Vam riure molt perquè al voler sortir, una vamba va quedar-se-li dins i vam haver de fer maniobres amb un pal per poder treure-la d'allà. Com sempre, el Dani havia de fer de les seves!

Seguint el camí, vam arribar al llac de Santa Fe del Montseny, on vam estar una bona estona tirant pedres. El Dani volia aconseguir que fessin salts a l'hora de tirar-les. Va costar però finalment va poder tirar una pedra i que fes tres salts.

Més tard, vam creuar el riu per un pont de pedra i vam parar-nos una estona amb unes oques que vam trobar. El Dani s'hi va acostar bastant per tirar menjar, però semblava que les oques no tenien molta gana, ja que no van menjar en cap moment.

   

Va ser allà on ens vam parar a menjar una bossa de patates per agafar forces. Nosaltres sí teníem gana! 

Per la ruta del riu no hi havia neu en cap lloc, així que el Dani no parava de demanar-me que tornéssim a l'inici de la ruta on sí havíem trobat.

Així que vam tornar allà, on el Dani va poder jugar i també ens vam poder asseure en unes taules per dinar. 

 

 Després de dinar, vam adonar-nos que començava a ploure i vam decidir anar-nos, ja que teníem por que comencés a nevar fort. De camí cap a casa, com sempre, el Dani i jo ens vam quedar adormits. Passar el dia al camp realment és molt cansat. A més, va ser un dia ple d'emocions diferents. 

Aquell dia vaig ser molt pesada amb les fotos (més de l'habitual), però volia que quedés retratat aquell dia com el més especial de tot el projecte.

Sort que al Dani li agraden les fotos i no acostuma a queixar-se :P

Quan vam arribar a Blanes, vam decidir tornar a anar a la bolera, per així acabar de fer un bon comiat, com li agrada al Dani. 

Vam jugar dues partides i el Dani va quedar dels primers. Jo sóc tan dolenta! Sempre es desvia la pilota als laterals i poques vegades m'arriba a tocar alguna bitlla. 

El Dani volia posar-me les barres com a ell, perquè deia que així jugaria millor i no m'enfadaria tant, però crec que tot i així jugar no se'm donarà mai massa bé. 

Després de la bolera, va arribar el pitjor moment del dia: el comiat. Em va ser molt complicat haver d'acomiadar-me d'ell, ja que li havia agafat un carinyo increïble i volia seguir fent activitats amb ell i fent-lo feliç, com creia que havia fet durant aquests últims mesos.

Ja hem quedat que a l'estiu vindrà de vacances i m'avisarà per a què poguem passar un dia junts. 

Encara que hem acabat el projecte abans de temps, crec que realment hem assolit l'objectiu marcat: hem après molt l'un de l'altre. Han estat uns mesos especials i ens emportem un gran record d'aquest projecte. Que com bé diu el títol, per a nosaltres ha estat MÉS QUE UN PROJECTE. 

TENNIS I UN BON DINAR

Aquell cap de setmana va tocar jugar a tennis. Un altre esport que podem afegir a la llista, encara que el Dani i jo hem de reconèixer que ens agrada més el pàdel perquè la pista és més petita i és més fàcil tocar la pilota. 

Vam poder jugar en dos equips: jo anava amb la meva parella i el Dani amb un amic que aquell dia es va apuntar a l'activitat. Vam començar pilotejant una mica i després vam decidir fer un petit partit amb punts. Ràpidament ens vam cansar, ja que és molt difícil poder fer-ho del tot perfecte, així que vam seguir pilotejant gairebé tot el matí. 

Més tard, el Dani va voler jugar un sol partit amb el seu amic, mentre la meva parella i jo miràvem i fèiem d'àrbitres. El Dani és molt competitiu i fins i tot es tirava al terra per poder tocar la pilota. Realment viu l'esport i és divertit veure com juga. 

Després de jugar a tennis la gana podia amb nosaltres, així que vaig convidar-lo a dinar a casa. Vam fer macarrons per dinar i van sortir molt bons! 

A en Dani no li agrada gens el tomàquet de cap mena, ni fregit ni el ketchup que agrada a gairebé tots els nens. Així que vam fer una d'invents per fer una salsa dels macarros que li agradés. 

Aquell dia va ser un diumenge complet i les hores van passar volant. Vam poder practicar esport i dinar d'allò més bé. Així que no podíem demanar res més!

A JUGAR AL PARC DE MALGRAT!

Aquell matí de dissabte vam poder anar al Parc de Malgrat amb altres companys del projecte. Van estar una bona estona jugant, tirant-se a la tirulina i pujant-se als diversos gronxadors que hi ha al parc.

Com el Dani no pot resistir-se, va jugar a futbol amb una colla que hi havia al parc. Ell acostuma a fer de porter i crec que ja havia dit anteriorment que se li dóna molt bé!

Aquell dia no vam poder anar amb el meu cotxe, així que vam agafar un autobús com si fos una excursió. Va ser divertit anar en autobús i vam aprofitar quan vam tornar a Blanes per menjar alguna cosa a l'estació, ja que era l'hora de dinar i teníem moltíssima gana. 

Va estar bé que el Dani es relacionés amb altres membres del projecte, d'altres països d'origen i edat. Si més no, va ser un altre matí diferent, amb companyies diferents i molt agradable. 

DIUMENGE DE CIÈNCIA...

 ... AL COSMOCAIXA DE BARCELONA
Anar al Cosmocaixa de Barcelona va ser una de les experiències més maques que hem pogut viure junts. Vam poder anar acompanyats d'uns amics i vam passar un dia molt entretingut i ben profitós, ja que vam aprendre molt i vam tenir una altra perspectiva de la ciència, més dinàmica i divertida. 

Vam poder veure diverses coses amb les que experimentaves tu mateix. Un dels experiments que em va semblar més interessant va ser el de la velocitat del so. Vam poder comprovar com la velocitat del so és a 340 m/s. Quan parlaves per un extrem d'un tub de 340 m de longitud, podies escoltar la teva veu a l'altre extrem del tub un segon més tard. Em va semblar una molt bona manera de comprovar diverses teories de la física que es fan feixugues d'entendre sobre paper i que, quan ho comproves tu mateix, entens a la perfecció.  

Al Dani li va encantar un bloc de gel gegant que hi havia a l'exposició. Va estar-se una bona estona tocant-lo i experimentant amb ell. 

La veritat és que molta gent es dedicava a fer el mateix i a marcar la silueta de la mà en ell. 

Després de veure l'exposició de la planta baixa, vam decidir anar a dinar, ja que estàvem cansats i morts de gana. Havíem d'agafar forces per seguir amb el circuit per la tarda.

Així que vam decidir anar a dinar fora del Cosmocaixa. Després d'estar caminant una bona estona, vam arribar a un xinès, on ens ho vam passar molt bé ja que el cambrer era molt simpàtic. 

Per la tarda, vam tenir la sort de poder anar al planetari a veure un documental de l'origen de l'Univers. El problema va ser que el documental estava adreçat a públic adult, així que els nens es van avorrir bastant. 

Això sí, els hi va agradar molt poder veure el planetari, ja que crida molt l'atenció la seva forma de cúpula. 

També vam poder entrar a la botiga del Cosmocaixa. Em va sorprendre molt la de coses interessants que hi ha. En especial la gran varietat de llibres que podem trobar de ciència.

A més de tot el material científic que hi ha per a nens. Des de llibres que expliquen la ciència per nens, fins a petits telescopis o figuretes d'animals molt maques. 

Aquell dia vam acabar molt cansats però vam sentir que havíem passat un bon diumenge, rodejats de coses molt interessants. 

El camí de Blanes a Barcelona va estar molt entretingut, ja que vam fer-nos moltes fotos amb el mòbil i el Dani va poder portar els seus propis auriculars amb els que va estar escoltant música una bona estona. 

De tornada a casa el cansament va poder amb nosaltres, així que ens vam quedar ben adormits durant el viatge. Els ulls se'ns tancaven sols!!

Anar al Cosmocaixa va ser una experiència molt maca. Jo havia tingut la sort de poder anar feia anys i volia que el Dani pogués anar-hi per experimentar i aprendre. 

Va ser un dia que tornaria a repetir sense dubtar-lo i veure als nens tant contents és realment molt gratificant. És una experiència que recomanaria a totes les persones que fan el projecte. 

PING-PONG I MONOPOLY

Aquell cap de setmana el Dani i jo vam decidir que faríem alguna cosa diferent. Se'm va ocórrer treure la taula de ping-pong que tinc al garatge, ja que al Dani li encanta qualsevol esport i aquest no podia ser menys.

Així que vam estar jugant una bona estona, fins que vam decidir que no seria mala idea jugar a algun joc de taula. 

Vam decidir jugar al Monopoly, però no un Monopoly qualsevol. Aquest és nou i es juga amb diversos logos de marques de tot el món. El millor d'aquest joc és que no és tant llarg com el Monopoly habitual i així, vam poder jugar més d'una partida en tot el matí. 

Realment vam aconseguir fer alguna cosa diferent, sense necessitat de sortir al carrer ni de gastar diners. Vam poder veure com ens ho podem passar bé sense necessitat de grans luxes, només amb la predisposició i les ganes. 

COMÈDIA AL CINE

Aquell diumenge va tocar una tarda de cinema. Vam decidir veure la pel·lícula "Padres por desigual". És una comèdia que està bastant bé i passes una bona estona. No vam parar de riure!!

Encara que no vam veure les pel·lícules que surten als cartells de les fotos, no vam perdre el temps i vam aprofitar per fer-nos un reportatge amb aquests personatges de Disney. 

Després del cine, vam anar a la bolera, ja que el Dani és un fanàtic d'aquesta i si per ell fos hi aniríem cada vegada que quedem. Vam sopar allà i així vam acabar de gaudir d'una bona tarda amb molt bona companyia, com sempre. 

GRAN CIRC DE GIRONA

El Dani i jo també podem dir que hem anat al circ!! Aquell diumenge vam anar al circ de Girona amb altres companys del projecte i amb la meva germana petita. 

Ens ho vam passar molt bé. Vam poder menjar crispetes i sopar un entrepà mentre vèiem l'espectacle (és impossible no menjar amb el Dani, si no té gana ell, tinc gana jo... I si a sobre són crispetes o patates... Millor que millor :P)

L'espectacle ens va agradar molt, en concret els pallassos va ser un dels espectacles que més ens va fer riure i sorprendre. Sense oblidar-nos dels mags que feien trucs espectaculars i dels malabaristes, realment magnífics en la seva feina. 

Sens dubte va ser una experiència molt maca i vam passar una tarda plena de sorpreses i rodejats de màgia!